Començo la nova entrada al bloc amb unes disculpes. Fa dies, molts dies que no escric res al bloc i cada dia que passa se'm feia encara més pesat escriure. I no pas perquè no tenia res a explicar, si no perquè no he trobat el moment per posar-me a escriure.
Aquestes dates son dates molt complicades. Tot just acabem de passar les eleccions europees i tothom em pregunta la meva valoració. És cert que les hem perdut a Espanya però alhora cal valorar dos coses, a Catalunya continuem sent la primera força i a Sant Joan Despí també amb molta diferencia respecte a la segona.
Però a ningú se l'hi escapa que el resultat, a un any de les eleccions autonòmiques, no és bo per a les forces d'esquerres que formen el govern d'entesa. Queda només un any per explicar les coses que s'han fet bé i molt bé. Com ho farem? No ho sé.
Ara bé, respecte a les eleccions europees m'agradaria fer una última reflexió. És sobre l'avió del President! El PP de Galícia va fer una campanya molt agressiva a les eleccions autonòmiques basant-se quasi exclusivament en el cotxe del President Touriño. Ara ens l'han tornat a col·lar amb els viatges en avió militar de Zapatero als mítings. Clar, com sempre, sense recordar que Aznar i fins i tot González ho van fer. Un president no deixa de ser president quan va a un míting i els dispositius de seguretat han de ser els mateixos. Esperanza Aguirre no va als mítings amb cotxe oficial? I quina diferencia hi ha?
El que hem sorprèn molt es que el Partit Popular amb tota aquesta estratègia l'únic que vol aconseguir és que la gent no vagi a votar, es desencanti i no vagi a votar. Tots sabem que l'electorat d'esquerres és molt més crític que el de dretes i ells aprofiten aquesta situació. És molt trist que un partit democràtic vulgui guanyar a costa de l'abstenció. És molt trist que un partit democràtic bassi la seva estratègia en el desprestigi continu de la política i del fet polític. Potser ens hem de començar a plantejar que a lo millor no és un partit tant democràtic com ens volen fer saber.
Escolteu, disculpeu per les meves reflexions pròpies d'aquestes hores desprès de portar quasi 12 hores a la feina. Sort que com tenim a la dreta a Europa d'aquí a res aprovaran aquella directiva de les 65h i podré reconèixer la meva jornada laboral... (és broma).
Aprofito per desitjar-vos una molt bona festa major que començarà tot just demà.